“El meu pare va canviar un carro de sègol per una vaca brava de nom Estrella. Així va començar la història de la nostra granja”

Agustín, Granja Cabo Gómez (Toledo)

El poble de Velada enceta el dia separat per dos barris dividits per un rierol, un al nord i l’altre al sud. És un dels molts pobles bells que hi ha a Toledo, i és on es troba la granja familiar Cabo Gómez, una granja que sobreviu generació rere generació.

El poble de Velada enceta el dia separat per dos barris dividits per un rierol, un al nord i l’altre al sud. És un dels molts pobles bells que hi ha a Toledo, i és on es troba la granja familiar Cabo Gómez, una granja que sobreviu generació rere generació.

L’Agustín dirigeix actualment l’explotació, però no ho fa sol. A més de rebre l’ajuda dels seus tres germans, en Valentín, l’Eugenio i en Javier, compta amb una col·laboració molt especial, la dels seus quatre fills.

El seu fill Alberto, de 22 anys, que ha estudiat formació professional agrària i forestal, ja treballa a la granja, on porta l’alimentació, part del sistema reproductiu, la munyida i la identificació d’animals, i també fa feines d’oficina. I els seus tres fills petits, en Rodrigo, en Julio i l’Enrique, que encara estan estudiant, planegen integrar-se a la granja en el futur.

“Cal un gran coneixement tècnic i moltíssima dedicació i afecte per produir llet de qualitat.”

L’Agustín assegura que ser vaquer no és fàcil, ja que exigeix experiència, afecte pels animals, instal·lacions modernes, cada vegada més coneixements tècnics i molta dedicació per aconseguir llet de qualitat. Però admet que, per a ell, la recompensa més important és l’orgull de saber que els seus fills continuaran dedicant-se a la professió.

“Dóna molta satisfacció i ganes de fer coses. L’actitud és molt més positiva que si treballes en un negoci que saps que acabarà tancant.”

Malgrat haver començat a treballar de molt jove, tot just amb 11 o 12 anys, l’Agustín reconeix que la granja és la seva vida, com ho és la seva família. Per això el seu somni, confessa, seria poder cedir la granja als seus fills i dedicar-se a viatjar amb la seva dona, tornant a la granja de tant en tant. I és que la granja, com la família, no es deixa mai enrere.