“No es pot ser ramader si de debò no t’agrada això”

Jesús Jiménez, granja Hnos. Jiménez

Les grans gestes comencen amb una cosa petita. Per exemple, amb dues vaques i una casa. Aquest fou l’origen de la granja Hermanos Jiménez, creada fa més de cent anys pels besavis d’en Jesús i en Diego.
Després de tot aquest temps, les vistes del poble de Blacha cap a la serra de Gredos continuen sent les mateixes. Tanmateix, aquella senzilla granja ha viscut grans transformacions.

“Vam revolucionar el negoci per fer que la nostra granja fos més eficient, més sostenible i millor des del punt de vista del benestar animal.”

De les dues vaques dels besavis, van passar a les quinze dels avis. I, després, a les trenta dels pares. No és l’única cosa que va canviar. Cada generació va aportar noves formes de millorar la qualitat de vida dels seus animals
Fins fa sis anys, quan en Jesús i en Diego es van fer càrrec de la granja i van decidir renovar-la de dalt a baix.

“La vida a la granja és imprevisible, però molt agraïda. Més sana i tranquil·la, diferent de qualsevol altra.”

Perquè sí, en cent anys les coses han canviat molt. De munyir les vaques a casa a fer-ho en granges molt avançades tecnològicament. Però el que no ha canviat són els motius pels quals aquesta generació es continua dedicant a la ramaderia: compartir el dia a dia amb la seva família, gaudir de la companyia dels animals i del contacte diari amb la natura.

“Busquem assegurar la màxima tranquil·litat de les nostres vaques. Més enllà de l’efecte sobre la producció lletera, que és evident, es tracta d’una qüestió ètica.”

L’interès d’en Jesús i en Diego per la comoditat de les seves vaques es veu reflectit en el premi al Benestar Animal que Danone els va lliurar el 2018. També, en totes les innovacions que han implementat a la granja durant aquests sis anys.
Però, sobretot, es percep en petits detalls. Com el fet que cada vaca tingui el seu nom. O que dediquin a les vaques tot el temps que requereixin, encara que només sigui per jugar amb elles. Gestos que la família Jiménez no canviarà, per més que continuï transformant la seva granja.

“Les nostres vaques són molt curioses, sociables i felices. Es diuen Paula, Marta, Missy, Princesa… Són noms que acostumen a venir de les seves famílies.”