“Cada dia treballes en el mateix. Però cada dia és diferent de l’anterior.”

Granja SAT Ramonet a Torís (València)

Si hi ha una cosa que caracteritza la majoria de les granges familiars és el seu caràcter generacional, que molts ramaders senten que porten a l’ADN, ja que això els uneix amb diferents nivells del seu arbre genealògic. Però tota regla té excepcions. Com l’últim premi de Danone al jove ramader, que s’ha emportat una granja també jove, de dues generacions. El seu propietari és Ramón Cifre Pardo i la seva granja està a Torís (València).

“Estic a la granja amb les vaques des de ben petit.”

Als seus 42 anys, en Ramón està al càrrec de la granja del seu pare. Al costat de la seva dona, de la seva família de quatre fills. La seva primerenca edat i la gran càrrega de responsabilitats no han impedit que se situï com el millor jove ramader de Danone. De fet, ell mateix defineix la relació amb les seves vaques com una responsabilitat amb molt amor.

En Ramón, com altres ramaders, s’ha criat envoltat d’aquests animals. I en els seus 26 anys col·laborant amb Danone, la granja SAT Ramonet ha aconseguit destacar sempre per la qualitat del seu producte i el benestar de què gaudeixen els seus animals. Per a ell, la ramaderia és una professió vocacional que neix dins de cadascú.

“Una de les claus per progressar dins d’aquesta feina és mantenir-se molt al dia sobre els avenços del sector.”

Però l’amor per la seva professió no és l’únic al·licient que l’ha fet arribar fins on està. Allò que destaca més de la seva gestió com a ramader són les innovacions tecnològiques i d’infraestructura aplicades a la seva granja: la millora de la gestió informàtica de les dades d’activitat, d’alimentació i de detecció de període de zel, a més de les innovacions que s’han fet als patis d’alletament, que han permès augmentar el confort i el benestar dels animals.

En Ramón és una persona molt ordenada i curiosa, que sempre està al dia dels avenços i les novetats del sector. I pot ser que aquesta visió innovadora vingui de la relativa joventut del seu negoci familiar. Però independentment que això sigui verídic o casual, en Ramón té clar que no vol ser l’última generació al càrrec de la granja.

“M’agradaria que els meus fills seguissin el meu camí i prenguessin el meu relleu com he fet jo amb el meu pare.”

“M’agradaria que els meus fills seguissin el meu camí i prenguessin el meu relleu com he fet jo amb el meu pare.”

La visió de futur d’en Ramón inclou els seus fills seguint els seus passos. Explica que els petits viuen la granja amb passió, tot i que són conscients de les renúncies que de vegades pot suposar, com ara no poder viatjar sovint.

Els quatre nens tenen el seu lloc molt definit dins de la granja i cada un dels fills està especialitzat en unes tasques i responsabilitats. I per al seu pare, és tot un orgull poder demostrar que l’esforç dels seus pares no ha estat en va. Perquè mai no és massa tard per crear una nova tradició familiar.