{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat
dificultat
{{articleDetail.image[0].alt}} {{articleDetail.image[0].alt}}
{{image.alt}} {{image.alt}}

TEMES

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMES

{{articleCapitalLetter()}}

TEMES

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}



TEMES

Hi ha dos grans grups de pasta, la seca i la fresca. Aquesta última, elaborada de manera artesanal, s’acostuma a reservar per farcir (raviolis, panzerotti, lasanya…), necessita refrigeració i menys temps de cocció que la seca, que s’elabora amb sèmola de blat dur i aigua. La seca, més pràctica per la seva conservació llarga, sol ser més allargada (espaguetis, tallarines…). A més, però, podem parlar d’un altre tipus de pasta, la integral, que aporta menys calories ?ja que conserva la fibra del segó i no incorpora greixos? i més nutrients. Igual que la fresca, el temps de cocció és més curt.

Per la mida i la forma

Una vegada feta la distinció segons el tipus d’elaboració de la pasta, podem classificar-la segons la mida.

Llarga: potser la pasta més popular i utilitzada és l’espagueti, que s’adapta a un munt de receptes i companyies. Per la seva llargada, cal parar molta atenció perquè no es trenqui durant la cocció i que aquesta sigui igual d’un extrem a l’altre. Dins d’aquest grup es troba també el linguine o tallarina, parent pròxim de l’espagueti, ja que només se’n diferencia perquè té forma plana, i els tirabuixons, que s’enrotllen en espiral.

Cintes: els fettuccini (amb una amplada d’uns 5 mm), els tagliatelle (d’uns 8 mm) i els pappardelle (de fins a 2 cm) són els tres tipus de pasta llarga en cintes més reconeguts. Tots tres estan recomanats per preparar-los amb salses; quan l’amplada baixa dels 5 mm se solen utilitzar com a ingredient de sopes.

Curta: dins de la pasta curta hi ha una gran varietat encapçalada pels macarrons (els més populars dels tubs), estrets i normalment rectes. En què es distingeixen dels penne? També es tracta d’uns tubs curts, però l’exterior és estriat i estan tallats al biaix. Els tirabuixons (amb forma de cargol), els llaços (papallones dentades) i els colzes (semicirculars) són els més coneguts d’aquest grup.

Placa: és la pasta més utilitzada per farcir: canelons, lasanya, nyoquis, raviolis, tortel·linis… Formatge, pernil i carn solen ser els ingredients que els acompanyen.

Com es prepara?