{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat
dificultat
{{articleDetail.image[0].alt}} {{articleDetail.image[0].alt}}
{{image.alt}} {{image.alt}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMES
{{freetag}}

{{articleCapitalLetter()}}

TEMES
{{freetag}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}



TEMES
{{freetag}}

Si el teu fill té dos anys o està a punt de fer-los, és el moment de començar a treure-li el bolquer a poc a poc, segons els experts en educació infantil. Sigues pacient i deixa que ho intenti al seu ritme. I no et preocupis si no ho aconsegueix del tot fins als set anys, que és quan madura el sistema urinari.

Cap als dos anys és quan els pares es comencen a qüestionar quin és el moment ideal per retirar el bolquer el nadó. Per encertar-ho, és imprescindible detectar si el nen està preparat o no. Entossudir-se a avançar-ho allarga el procés i, el que és pitjor, pot comportar complicacions. Però, per a tranquil·litat dels progenitors, tots els nens acaben anant al lavabo sols (en general, controlen perfectament els esfínters cap als quatre anys), encara que alguns triguin més que d’altres a aconseguir-ho. Segueix els consells que donen els experts en educació infantil i consulta el pediatre sempre que tinguis dubtes.

Les claus

1. Has de tenir paciència. Aprendre a controlar els esfínters és un procés lent que necessita una gran dosi de tranquil·litat. Una actitud serena per part del pare i la mare afavorirà l’èxit, per això cal tenir en compte algunes qüestions:

- Els retrocessos són normals, i les fuites, també. Si li passa al teu fill, no li facis retrets, ni t’enfadis, simplement digues-li: “Agafa roba neta i canvia’t”.

- Molts nens tenen por del vàter. Els fa por caure pel forat o en que surti un monstre de dins. Assegura’t que això no li passa al teu fill i, si és així, tranquil·litza’l.

- No el castiguis, perquè frenaràs el procés d’aprenentatge. Això sí, elogia qualsevol fita que l’acosti a l’objectiu: anunciar que en té ganes, treure’s la roba sol, apujar-se els pantalons i, per descomptat, anar al bany amb èxit.

2. Senyals de maduresa. Intentar que el nen controli els esfínters abans que faci un any és una batalla inútil i perjudicial per al petit, que encara no té les capacitats neurològiques, fisiològiques i de comportament necessàries. Per aquesta raó, abans d’iniciar el procés és fonamental observar amb atenció si el teu fill compleix una sèrie de requisits:

- Disminueix el nombre de deposicions. Fa les seves necessitats una o dues vegades al dia i el bolquer continua sec durant diverses hores.

- Protesta quan el bolquer està brut i insisteix que l’hi canviem. Avisa dient: “Tinc caca”.

- El bolquer el molesta. Vol treure-se’l i es mostra enfadat quan l’hi tornem a posar.

- Intenta fer coses ell sol i s’enfada si les hi fem nosaltres. Imita comportaments dels pares: es pentina, juga a cuinar, s’asseu a menjar, intenta fer servir els coberts.

- Comença a vestir-se per si mateix i sap treure’s i posar-se la roba interior i els pantalons. O mostra la intenció de fer-ho, encara que no sempre ho aconsegueixi.

- Fa cas i es manté assegut mentre juga, escolta un conte, menja o canta.

- Té prou equilibri per aixecar-se i seure sense ajuda (en necessitarà per posar-se a l’orinal).

3. Ja està llest per aconseguir-ho. Quan aquestes actituds es donin, i únicament aleshores, podràs començar el procés amb el teu fill. Comença acompanyant-lo a asseure’s una estona a l’orinal o el vàter. Que no sigui més d’un parell de minuts: no esperis que faci pipi o caca, centra’t simplement que estigui a gust en aquesta nova situació. Utilitza contes o cançons o una xerrameca amena per aconseguir-ho. Fes-ho cada dia i, si és possible, que sigui sempre a la mateixa hora. Tingues paciència i, quan ho aconsegueixi, digues-li sempre que bé que ho ha fet.

Què és millor escollir: orinal o vàter

Per a molts pares això suposa un gran dilema, encara que realment no ho és. Si el nen seu amb normalitat i sense pors ni protestes, endavant amb el vàter! I si l’orinal el troba divertit, el demana, o és dels nens que manifesten alguna desconfiança a l’hora de seure al vàter, utilitza aquesta altra opció. Qualsevol de les dues solucions és perfectament vàlida.

Com es prepara?