{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMAS
{{freetag}}

{{articleCapitalLetter()}}

TEMAS
{{freetag}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

Si el teu fill té dos anys o està a punt de fer-los, és el moment de començar a treure-li el bolquer a poc a poc, segons els experts en educació infantil. Sigues pacient i deixa que ho intenti al seu ritme. I no et preocupis si no ho aconsegueix del tot fins als set anys, que és quan madura el sistema urinari.

Cap als dos anys és quan els pares es comencen a qüestionar quin és el moment ideal per retirar el bolquer el nadó. Per encertar-ho, és imprescindible detectar si el nen està preparat o no. Entossudir-se a avançar-ho allarga el procés i, el que és pitjor, pot comportar complicacions. Però, per a tranquil·litat dels progenitors, tots els nens acaben anant al lavabo sols (en general, controlen perfectament els esfínters cap als quatre anys), encara que alguns triguin més que d’altres a aconseguir-ho. Segueix els consells que donen els experts en educació infantil i consulta el pediatre sempre que tinguis dubtes.

Les claus

1. Has de tenir paciència. Aprendre a controlar els esfínters és un procés lent que necessita una gran dosi de tranquil·litat. Una actitud serena per part del pare i la mare afavorirà l’èxit, per això cal tenir en compte algunes qüestions:

- Els retrocessos són normals, i les fuites, també. Si li passa al teu fill, no li facis retrets, ni t’enfadis, simplement digues-li: “Agafa roba neta i canvia’t”.

- Molts nens tenen por del vàter. Els fa por caure pel forat o en que surti un monstre de dins. Assegura’t que això no li passa al teu fill i, si és així, tranquil·litza’l.

- No el castiguis, perquè frenaràs el procés d’aprenentatge. Això sí, elogia qualsevol fita que l’acosti a l’objectiu: anunciar que en té ganes, treure’s la roba sol, apujar-se els pantalons i, per descomptat, anar al bany amb èxit.

2. Senyals de maduresa. Intentar que el nen controli els esfínters abans que faci un any és una batalla inútil i perjudicial per al petit, que encara no té les capacitats neurològiques, fisiològiques i de comportament necessàries. Per aquesta raó, abans d’iniciar el procés és fonamental observar amb atenció si el teu fill compleix una sèrie de requisits:

- Disminueix el nombre de deposicions. Fa les seves necessitats una o dues vegades al dia i el bolquer continua sec durant diverses hores.

- Protesta quan el bolquer està brut i insisteix que l’hi canviem. Avisa dient: “Tinc caca”.

- El bolquer el molesta. Vol treure-se’l i es mostra enfadat quan l’hi tornem a posar.

- Intenta fer coses ell sol i s’enfada si les hi fem nosaltres. Imita comportaments dels pares: es pentina, juga a cuinar, s’asseu a menjar, intenta fer servir els coberts.

- Comença a vestir-se per si mateix i sap treure’s i posar-se la roba interior i els pantalons. O mostra la intenció de fer-ho, encara que no sempre ho aconsegueixi.

- Fa cas i es manté assegut mentre juga, escolta un conte, menja o canta.

- Té prou equilibri per aixecar-se i seure sense ajuda (en necessitarà per posar-se a l’orinal).

3. Ja està llest per aconseguir-ho. Quan aquestes actituds es donin, i únicament aleshores, podràs començar el procés amb el teu fill. Comença acompanyant-lo a asseure’s una estona a l’orinal o el vàter. Que no sigui més d’un parell de minuts: no esperis que faci pipi o caca, centra’t simplement que estigui a gust en aquesta nova situació. Utilitza contes o cançons o una xerrameca amena per aconseguir-ho. Fes-ho cada dia i, si és possible, que sigui sempre a la mateixa hora. Tingues paciència i, quan ho aconsegueixi, digues-li sempre que bé que ho ha fet.

Què és millor escollir: orinal o vàter

Per a molts pares això suposa un gran dilema, encara que realment no ho és. Si el nen seu amb normalitat i sense pors ni protestes, endavant amb el vàter! I si l’orinal el troba divertit, el demana, o és dels nens que manifesten alguna desconfiança a l’hora de seure al vàter, utilitza aquesta altra opció. Qualsevol de les dues solucions és perfectament vàlida.

Com es prepara?

TEMAS
{{freetag}}

Vols publicar un comentari? Registra't o Inicia sessió

Publicar

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre

Mónica naranjo

Los síntomas aparecen frecuentemente después de la ingesta de productos que contienen lactosa.

Respondre

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre
Danone utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència de navegació, realitzar tasques d'analítica i mostrar continguts d'acord als teus interessos. Si continues navegant, entenem que acceptes la nostra política de cookies.