{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat
dificultat
{{articleDetail.image[0].alt}} {{articleDetail.image[0].alt}}
{{image.alt}} {{image.alt}}

TEMES

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMES

{{articleCapitalLetter()}}

TEMES

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}



TEMES

Si un dia sorprens el teu fill parlant sol o repartint la col·lecció de cromos amb algú que no veus, és possible que tingui un nou col·lega de jocs: el seu amic imaginari. Però no t’hi has d’amoïnar; ben al contrari, els amics il·lusoris afavoreixen la creativitat i les habilitats comunicatives del nen.

Les fantasies i els primers monstres solen aparèixer al voltant dels tres anys i responen a l’etapa en què els nens comencen a desenvolupar la imaginació, segons la psicòloga infantil Rosa Maria Jové, autora de La crianza feliz (editorial La Esfera de los Libros). A més, en certa manera faciliten l’equilibri psicològic, atès que els amics imaginaris ajuden els nens a expressar els sentiments i convertir-se en adults molt més creatius i somrients.

Com has d’actuar

No cal seguir-los el corrent. Si la nena et diu: “Mira, mare, ara estic jugant amb la Paquita”, no li diguis: “Ui, que bé que t’ha vingut a veure!”. És millor que li deixis constància que saps que no existeix, però que no t’importa que segueixi fent-li el joc a la seva amiga imaginària. Digues-li amb un somriure: “M’alegro que juguis amb la Paquita, amb aquesta amiga que t’has inventat. Quina imaginació que tens, filla!”. Si tens dubtes, consulta sempre amb el pediatre o l’especialista.

Com es prepara?