{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat
dificultat
{{articleDetail.image[0].alt}} {{articleDetail.image[0].alt}}
{{image.alt}} {{image.alt}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMAS
{{freetag}}

{{articleCapitalLetter()}}

TEMAS
{{freetag}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

Una gran part dels problemes que tenen els pares amb els seus fills adolescents es deuen a la manca de límits durant la seva primera infància, quan no van saber dir-los "Fins aquí hem arribat!", i ara la cosa se'ls escapa de les mans...

I és que una cosa aparentment tan senzilla com establir certes normes és, en realitat, molt complicat. El motiu principal és que als pares ens horroritza veure els nostres fills plorar i, sempre que no facin una rebequeria, podem fer els ulls grossos ("total, és tan petit...") i oblidem que necessiten els nostres "nos". Sí, els necessiten, perquè està comprovat que un nen que es cria sense límits se sent desorientat i insegur, i que el seu nivell d'autoestima serà bastant escàs...

En canvi, un nen que és educat amb normes creix sentint-se confiat, convençut que és algú important per als seus pares, que es desviuen per ell... Per això el frenen cada vegada que intenta fer una cosa que no li convé.

Les normes, a més d'enfortir el "jo" intern del nen, li ensenyen el que està bé i el que està malament, el que pot fer i el que no, cosa que és imprescindible perquè es pugui relacionar dins i fora de casa.

Els psicòlegs infantils coincideixen que s'ha de començar a posar límits molt aviat, cap al primer any d'edat o fins i tot abans si el nen és molt espavilat. El motiu és que, a aquesta edat, el nen es converteix en un explorador que vol investigar el món pel seu compte i necessita que algú l'aturi, perquè no li passi res de dolent.

A això s'hi afegeix que ja ha descobert les relacions causa-efecte i sap que els seus actes provoquen unes reaccions en nosaltres. Dit d'una altra manera, ja s'adona que, si li diem amb cara d'ensurt que no toqui el forn, no ha de fer-ho.

A més, com que la memòria dels nens tan petits encara és molt limitada, els hem de repetir els "nos" tantes vegades com siguin necessàries, fins que els facin seus i els vinguin a la memòria just en el moment oportú.

A més de carregar-nos de paciència i de repetir les normes fins a quedar-nos sense saliva, per aconseguir que un nen petit ens obeeixi hem de tenir en compte aquestes altres premisses:

Acord

Les normes han de ser consensuades, és a dir, els nostres límits han de coincidir amb els que li marqui la nostra parella, perquè si el pare permet allò que la mama prohibeix, el nen aprendrà de seguida a quin progenitor ha de recórrer per fer el que li passa pel cap.

Coherència

Hem de ser conseqüents amb el que li indiquem: el que avui és prohibit, demà també ho és.

Comunicació

S'ha d'explicar al nen el perquè del que li demanem ("Si treus el cap per la finestra, pots caure, així que no tornis a fer-ho") i ens hem d'assegurar que entén perfectament el que n'esperem. Per això s'hi ha de parlar sempre fent servir un llenguatge senzill i adaptat al seu nivell de comprensió.

Fermesa

 El nen ha de veure que parlem seriosament. Per això, si li imposem normes i límits, hem de fer servir un to positiu i afectuós, per transmetre-li que ens estem preocupant per ell, però alhora ha de ser contundent, perquè entengui que el tema del qual parlem no és una broma (és aconsellable parlar-li mirant-lo als ulls i mantenint algun contacte físic amb ell, agafant-li la mà per exemple).

Rapidesa

Si fa una malifeta, hem de renyar-lo immediatament després, perquè si deixem passar gaire temps, el menut no relacionarà la nostra reacció amb el seu comportament. No té sentit que mossegui un altre nen al matí i que no li deixem mirar la tele a la tarda, perquè no entendrà per què actuem així..

Comprensió

A més, se li ha de demostrar que entenem com se sent, però que no per això claudicarem. Si està jugant i s'enrabia perquè no se'n vol anar a dormir, hem de dir-li alguna cosa com "Entenc el teu enuig, però si no te'n vas al llit, demà estaràs molt cansat". Així, encara que l'obliguem a fer una cosa que no vol, sentirà que estem de part seva.

I si no fa cas?

És normal que s'enrabiï al principi i que es faci el sord per intentar sortir-se amb la seva, però en cap cas no s'ha de cedir davant els seus plors, ja que són una manera de comprovar on comencen realment els nostres límits. A més, si en veure'l enfadat nosaltres cedim al que ens demana, li ensenyem una manera perfecta i inadequada de sortir-se amb la seva...

En els moments més crítics, s'ha de mantenir la calma, respirant a fons, comptant fins a deu i pensant que la nostra actitud és la millor per al nostre fill.

Abans de perdre la calma i acabar cridant o desesperats és millor enviar el menut uns minuts a un racó o a la seva habitació... Amb aquesta pausa obligada l'ajudarem a reflexionar i a recuperar la calma. Passat aquest temps, cal fer-li una abraçada per demostrar-li que l'estimem i fer alguna cosa junts per oblidar l'incident.

Valorar el seu esforç

Encara que a vegades no ho sembli, a tots els nens els agrada que els seus pares estiguin orgullosos d'ells. Per això és important que els felicitem per les seves bones accions i que les valorem més que les seves malifetes.
El nostre reconeixement és l'incentiu més eficaç per animar-los a ser cada dia una mica més bons.
 

Com es prepara?

TEMAS
{{freetag}}

Vols publicar un comentari? Registra't o Inicia sessió

Publicar

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre

Mónica naranjo

Los síntomas aparecen frecuentemente después de la ingesta de productos que contienen lactosa.

Respondre

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre
Danone utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència de navegació, realitzar tasques d'analítica i mostrar continguts d'acord als teus interessos. Si continues navegant, entenem que acceptes la nostra política de cookies.