{{articleDetail.tags[0]}}

{{articleDetail.title}}

dificultat

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

TEMAS
{{freetag}}

{{articleCapitalLetter()}}

TEMAS
{{freetag}}

Ingredients

  • {{ingredient.ingredient}} {{ingredient.quantity}} {{ingredient.unit}}

En el meu primer apunt com a ambaixadora us volia parlar d'una cosa que crec que ha marcat la meva vida per sempre, de manera positiva és clar, i és la lactància materna, que m'ha aportat sensacions meravelloses.


No escric aquesta entrada per dir-vos com n'és de saludable i tots els beneficis que té per als nens, sinó perquè m'agradaria compartir amb tots i totes la meva experiència i les coses bones que he viscut durant aquests 13 mesos, i alguna de dolenta que també he passat.


Al llarg de les nostres vides, i sobretot quan estem embarassades, ens parlen d'això, de totes les coses positives que té, però ningú no ens parla d'aquestes petites coses dolentes que, a vegades, fan que, només de començar, desistim pensant que no en som capaces. També és veritat que moltes mares ho han intentat però no han pogut donar el pit als seus nens per diversos motius o per problemes mèdics, però també poden convertir aquells moments en moments especials.


Els meus començaments van ser complicats: em feia un mal horrorós i em sentia la pitjor mare del món per no gaudir i per tenir por en el moment de la presa. Li donava el pit plorant, amb una mà subjectant-lo i amb l'altra mà agafant el meu marit per fer-ho més suportable. Però dia a dia vaig anar-ne aprenent, perquè, com en tot allò relacionat amb la maternitat, no naixem apreses, i a poc a poc vaig anar gaudint-ne cada cop més.


Les nostres llevadores, els llibres que consultem i fins i tot Internet ens donen consells i pautes perquè arribem a tenir una lactància plena, però en el meu cas el que em va anar millor van ser els massatges amb draps calents abans de la presa, que feien que s'obrissin els porus i les vies per on flueix la llet; en acabar, m'hi aplicava draps freds, que m'alleujaven bastant. Una altra cosa molt important és la posició en què col•loquem el nostre nen i, sobretot, que vigilem que tingui la boqueta ben oberta perquè cobreixi pràcticament tota l'aurèola, amb els llavis totalment cap enfora. Són trucs que a mi em van fer la lactància del començament més suportable.


El meu marit m'acompanyava en algunes de les preses i s'aixecava amb mi de matinada, m'ajudava amb la posició de la boqueta del nadó, li treia els gasos, m'acaronava els cabells o simplement em donava la mà. Crec que vam saber fer d'aquells moments una cosa única en què estàvem involucrats tots tres, no només el nen i jo. Els pares també poden gaudir d'aquests moments bonics.


Des d'aquí m'agradaria llegir les vostres experiències sobre com van ser els primers dies i els mesos que van seguir-los, i així, entre totes, poder ajudar les noves mares que s'estan iniciant amb els seus nadons i que creuen que no se'n sortiran. Ànims, que amb constància i esforç s'acaba aconseguint!

Com es prepara?

TEMAS
{{freetag}}

Vols publicar un comentari? Registra't o Inicia sessió

Publicar

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre

Mónica naranjo

Los síntomas aparecen frecuentemente después de la ingesta de productos que contienen lactosa.

Respondre

Marta Sánchez

El cuerpo humano está compuesto por un 60% de agua, 18% de proteínas, 6% de minerales y aproximadamente 16% de grasa - esto significa que la proteína es el segundo nutriente más importande de nuestro cuerpo (después del agua).

Respondre
Danone utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència de navegació, realitzar tasques d'analítica i mostrar continguts d'acord als teus interessos. Si continues navegant, entenem que acceptes la nostra política de cookies.